dilluns 23 de gener de 2012

La Pluja fina del Pacte PP+CIU+AVVIC a Castelldefels!

Sense els llums de taquígrafs ni els focus del mitjans de comunicació, cada setmana veiem com a Castelldefels es fan passos enrere en diferents àmbits. En els últims articles parlava dels retrocessos lingüístics i de la pluja fina d'un bilingüisme mal entès que està relegant l'ús del català a la nostra ciutat a un reducte ecològic. I ara és el torn de l'associacionisme de la nostra ciutat, que també ha de pagar els plats trencats. Les entitats, associacions de la ciutat, sense ànim de lucre, són obligats a pagar una taxa per fer ús de l'espai públic en les dates com Sant Jordi, Fires... Així les malmeses economies de les entitats, que un parell de cops a l'any sortien al carrer per fer petites campanyes econòmiques per poder dur a terme part de les seves tasques socials, de lleure i que en molts casos substitueixen al paper que hauria de fer l'administració local, ara són obligades a pagar. Tampoc s'escapen els grups locals de creació de cultura els quals veuen com els convenis de col·laboració fets fins ara no són renovats, fet que els impedeix portar a terme les seves obres al teatre amb els perjudicis que això comporta: pèrdua de riquesa cultural i la fugida del teixit cultural. Aquest és el nou model de ciutat, "la ciutat privada del PP+CIU+AVVIC"

Si volem una ciutat plural, una ciutat participativa cal ajudar a les entitats locals, facilitar totes les eines possibles per desenvolupar-se i poder dur a terme la seva feia. Perquè la ciutat no es construeix sense teixit social participatiu, implicat i compromès amb la ciutadania. Està clar que el PP+CIU+AVVIC volen una ciutat privada, una ciutat gris, una ciutat on només aquells que puguin pagar tinguin les portes obertes.
I la pluja fina cada dia més es transforma en tempesta i veiem sota el paraigua com ara hem decidit eliminar el nom de la biblioteca del nou edifici. Ja no es dirà Ramon Fernández Jurado, el PP+CIU+AVVIC volen silencia part de la historia de la nostre ciutat. En Ramon Fernández Jurado no va ser del meu partit, però sempre he considerat que és part important de la història d'aquesta ciutat, és part important, fins i tot, de la història del país i va ser un home que estimava Castelldefels, que va lluitar per ell, per la cultura, per la democràcia, des de tots els fronts, intel·lectuals, polítics, culturals. Exemplar d'integració, de model de convivència (recomano llegir el llibre editat per l'Ajuntament de Castelldefels 25 anys després de la seva mort o buscar la seva biografia a la wikipedia). Tot plegat sembla que molesta, molesta que la societat tingui referents com en Ramon i per això cal silenciar i anestesiar...
Però el millor antídot és el record constant i la continuïtat de les seves batalles diàries. És que tots i totes cridem i ens mobilitzem per denunciar aquesta tempesta contra la llengua, contra la ciutat plural, contra la privatització de l'espai públic, contra l'anestesia de la memòria col·lectiva!